Amb aquesta última publicació vull donar per acabat aquest semestre i les assignatures que he cursat durant aquests mesos. Aquest bloc m'ha servit com a ajuda per a posar tota la informació en ordre, ben resumida i com a lloc on tinc tot el que hem anat treballant, tant de l'assignatura de GTIC com de les altres.
Amb això no vull dir que tanqui definitivament el bloc, sinó que s'acaba una etapa, i ara vindran assignatures noves, professors nous i reptes nous!
Potser segueixo publicant en el bloc, per això no vull dir adéu, sinó FINS AVIAT !!!
Després d'haver vist com explica l'aprenentatge a partir de les Tic Charles Crook mitjançant les 4 metàfores, ara ens trobem amb una altre manera d'explicar-ho, la Taxonomia de Benjamin Bloom, creada l'any 1956. Ell, juntament amb altres col·laboradors, va classificar les activitats educatives i les va graduar de més senzilles a més complexes, l'objectiu de les quals era desenvolupar l'aprenentatge de manera cognitiva, psicomotora i afectiva.
La taxonomia de Bloom va ser modificada dues vegades des de la seva creació a mitjans del s.XXI, una vegada l'any 2000 i la segona l'any 2008. En la imatge que us adjunto a continuació podem apreciar les diferències entre la versió inicial del 1956 i la primera versió modificada de l'any 2000.
Podem veure que les principals diferències es troben en la utilització de verbs enlloc de substantius en les categories i que les dues categories superiors estan canviades de lloc.
L'any 2008 es va proposar una nova visió que és la que coneixem com a "Taxonomia de Bloom per a l'Era Digital". Aquesta nova versió de la Taxonomia de Bloom es posa al dia dels avenços de les noves tecnologies que en els 8 anys des de l'última versió han anat sorgint.
Després d'haver llegit i entès la Taxonomia de Bloom i les seves versions posteriors vam haver de fer una activitat que ha servit també com de resum general de tot el que hem treballat durant el curs i totes les eines i recursos Tic que hem utilitzat, indicant quina habilitat cognitiva, segons la versió del 2008, es desenvolupa. Us deixo la meva taula a continuació:
A la classe de GTIC vàrem estar posant en comú les característiques que ha de tenir una persona per a ser un bon comunicador. A continuació us presentaré els trets bàsics que ha de tenir:
Ha de tenir un bon vocabulari per a poder fer-se entendre bé i de la manera correcte.
Ha de ser carismàtic per a no avorrir al públic.
Ha d'explicar-se amb claredat per a que tothom el pugui entendre.
Normalment, es comunicarà amb el món a través d'algun mitjà de comunicació com una web, un blog, el twitter o el facebook, entre d'altres.
Utilitzarà diferents formats per expressar-se, com vídeo, àudio o imatges.
Al parlar en públic, haurà de tenir una bona postura corporal.
Ha de saber estar atent a les reaccions del públic per a modificar el discurs si veu que no dóna bon resultat.
Com a activitat, ens van proposar de, per grups, seleccionar algun personatge públic de l'actualitat que nosaltres creiem que és un bon comunicador a partir del que hem anat treballant a classe i fer-ne un seguiment de tots els mitjans de comunicació pels quals aquest personatge s'expressa.
El meu grup vam triar com a bon comunicador l'Eduard Punset. Després de moltes setmanes de recopilar informació de tots els mitjans, vàrem posar en comú tota l'informació emmagatzemada i vam crear una wiki on vàrem posar tota la informació ordenada i comentada. Vàrem poder comprovar que, l'Eduard Punset, es comunica a partir de molts mitjans, com el facebook, el twitter, el seu blog, entre d'altres.
Us deixo l'enllaç de la wiki que vàrem crear aquí.
A aquestes alçades del semestre, quasi acabat ja, tenim les últimes entregues i anem tots bastant estressats ja que sempre acostumem a deixar les coses per última hora!
Per relaxar una mica l'ambient penjo una cançó que m'ajuda a desconnectar una mica. Espero que us agradi i us ajudi a descansar uns minutets!
El dia 4 de Desembre a
la classe de seminari vàrem començar amb l’actualitat educativa de la Sílvia,
que ens va explicar una notícia on hi deia que els mestres d’infantil haurien
de cobrar més que els d’universitat, ja que tenen una feina molt més important
i de més responsabilitat. Hi estic d’acord, ja que una professora d’infantil té
a les seves mans un nen “en blanc”, sense cap valor ni ideal marcat, i ella té
la responsabilitat de fer que aquest nen aprengui uns valors i una manera
d’enfocar la vida que té per davant. Això és una tasca complicada però alhora
molt gratificant, que la societat, d’una manera o altre, hauria de reconèixer i
agrair. Una cosa molt interessant que deia la notícia i que em va agradar molt
va ser que els mestres hem d’aconseguir potenciar la intel·ligència concreta de
cada nen, és a dir, no forçar-los a que siguin excel·lents en tot, sinó que amb
allò que li agrada i, innatament, ho fa bé, portar-ho al màxim de
desenvolupament.
Després, vàrem
escoltar la notícia de la Noemí, on explicava que una nena de 11 anys va
denunciar al seu tiet per abusos sexuals, després d’haver vist a classe un
vídeo sobre una violació. És un tema molt delicat i dur, ja que els mestres ens
podem trobar en situacions així. El problema és que detectar aquestes
situacions és molt complicat i arriscat, ja que si t’equivoques pots causar
molt mal, i més si, com en aquest cas, l’abusador és de la família. Tot i així,
em d’estar atents a senyals que puguin ser reveladors d’una conducta
inadequada, com per exemple si un nen falta repetidament a classe o mostra un
comportament estrany quan l’agafes, etc. Aquestes dues notícies
van crear un gran debat a la classe, on vam aportar els nostres punts de vista
i va ser molt interessant.
Per acabar, l’Anna ens va posar una cançó anomenada
“Seguiremos”, de Macaco. És una cançó que et dóna esperança i ànims per a
seguir endavant amb tot allò que ens proposem. Us adjunto el vídeo d'aquesta cançó que va fer el cantant, juntament amb l'Hospital de Sant Joan de Déu.
